L'Aigua

L’aigua de la serra de Llaberia és sàvia i poderosa, s’amaga entre rocalls per davallar vers el Mediterrani i sap aprofitar-se del poder de la pedra que la veu escapolir.

Un cop s’endinsa a la pedra no acostuma a treure el cap fins que es troba al fons de vall. Succeeix quan la roca calcària dóna pas a sòls argilosos i impermeables, aleshores, és quan es produeix un esclat d’innumerables fonts que veuen néixer una aigua neta i especial, ja que, durant el seu camí subterrani, ha tingut temps d’adquirir tot el necessari per a convertir-se en una aigua amb propietats curatives. Segons els avantpassats dels habitants de la serra, l’aigua d’aquestes muntanyes millora les malalties relacionades amb el fetge, la fel i l’estómac.

L’aigua que brolla de les fonts segueix el seu viatge entre barrancades i rases que perforen cingles, escarpien fèrtils valls i esgarrapen raconades. Alguns del cursos uvials duen aigua de manera permanent en alguns dels seus trams dibuixant espais sorprenents marcats per l’erosió de la roca calcària (tolls i olles), essent així indrets amb una gran diversita td’espècies pròpies del medi aquàtic.

Però el més sorprenent, és la força amb què després de fortes pluges, l’aigua surt des dels forats o avencs de manera enfurismada i com si de canons d’aigua es tractés, cosa que fa que també formi grans salts d’aigua o cascades que desa en el cingles més verticals. Realment es tracta d’un espectacle natural sorprenent i que pocs cops es deixa veure.