La serra de Llaberia és sinònim de pedra, pedra calcària esculpida de tal forma, que dibuixa relleus càrstics insòlits i extramundans.
Fan d’ambaixadores del conjunt muntanyós dues grans moles, dues grans fortificacions naturals, la mola de Colldejou i la Miranda. La primera, constitueix un símbol identitari dels habitants del Camp de Tarragona, mentre que la segona alberga el punt més elevat de la serra, la Miranda, de 918 metres.
El rei, la mola de Colldejou, i la reina, la Miranda, s’acompanyen de prínceps i princeses (Mont-redon, Montalt, Enderrocada, Capcir) per a conformar un regnat muntanyós que pren forma de ferradura. Els omnipresents i singulars monòlits o agulles, resultat dels processos d’erosió càrstica, i anomenats popularment cavall bernat exerceixen el seu paper com a cavallers guardians de la cort reial. L’espectacle orogràfic continua amb cingles verticals, autèntiques muralles de roca, que anquegen sobtadament des dels relleus tabulars. Aquests cingles són quasi bé inaccessibles i són l’hàbitat de nombroses espècies endèmiques i aus rapinyaires.
