L’aigua de la serra de Llaberia és sàvia i poderosa, s’amaga entre rocalls per davallar vers el Mediterrani i sap aprofitar-se del poder de la pedra que la veu escapolir.
Un cop s’endinsa a la pedra no acostuma a treure el cap fins que es troba al fons de vall. Succeeix quan la roca calcària dóna pas a sòls argilosos i impermeables, aleshores, és quan es produeix un esclat d’innumerables fonts que veuen néixer una aigua neta i especial, ja que, durant el seu camí subterrani, ha tingut temps d’adquirir tot el necessari per a convertir-se en una aigua amb propietats curatives. Segons els avantpassats dels habitants de la serra, l’aigua d’aquestes muntanyes millora les malalties relacionades amb el fetge, la fel i l’estómac.