Geologia

La serra de Llaberia és sinònim de pedra, pedra calcària esculpida de tal forma, que dibuixa relleus càrstics insòlits i extramundans.

Fan d’ambaixadores del conjunt muntanyós dues grans moles, dues grans fortificacions naturals, la mola de Colldejou i la Miranda. La primera, constitueix un símbol identitari dels habitants del Camp de Tarragona, mentre que la segona alberga el punt més elevat de la serra, la Miranda, de 918 metres.

El rei, la mola de Colldejou, i la reina, la Miranda, s’acompanyen de prínceps i princeses (Mont-redon, Montalt, Enderrocada, Capcir) per a conformar un regnat muntanyós que pren forma de ferradura. Els omnipresents i singulars monòlits o agulles, resultat dels processos d’erosió càrstica, i anomenats popularment cavall bernat exerceixen el seu paper com a cavallers guardians de la cort reial. L’espectacle orogràfic continua amb cingles verticals, autèntiques muralles de roca, que anquegen sobtadament des dels relleus tabulars. Aquests cingles són quasi bé inaccessibles i són l’hàbitat de nombroses espècies endèmiques i aus rapinyaires.

Sabíeu que...

La singularitat geològica de la Serra ha fet que s’inclogui a l’inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya. Destaca per un complex tectònic format per una sèrie d’encavalcament i falles inverses, que formen finestres tectòniques, denominades klippes, úniques, per les seves dimensions quilomètriques, a Catalunya.

Els fenòmens càrstics no tan sols han modelat la fisonomia de la serra, sinó també les entranyes.

La geologia calcària ha permès esculpir una gran quantitat de balmes, coves i avencs.

Les balmes formen balconades obertes i s’engalanen amb pinzellades de colors ocres i grisosos, mentre que les coves penetren a l’interior de la serra i, en els millors dels casos, presenten formacions d’estalagmites i estalactites.

Els avencs, es transformen en deus d’aigua mitjançant cavitats verticals o bé en llargs corredors subterranis que perforen la roca de forma horitzontal. A tot aquest reguitzell de singulars formacions geològiques, cal afegir-hi petits antulls de la natura com crestes, roques foradades o immenses planes rocoses que recorden paisatges lunars.