Els Pobles

Nou són els pobles que comparteixen la serra. Nou són els pobles que l’abracen i presideixen. Nou són els pobles que l’estimen i protegeixen. Són nou els pobles de la serra, autèntics sentinelles de contra- forts muntanyosos. Són pobles rurals i de muntanya, plens de vida, que evoquen al passat i que són units per l’encant i la força d’aquestes muntanyes. 

Cada vessant de la serra té les seves formes, els seus colors i les seves pedres. Cada vessant és únic i excepcional. De forma presumida, cada racó expressa la seva bellesa, com si de bailets vestits de festa major es tractés, sabent, que només així, l’admiració per aquestes muntanyes pot ser assegurada. 

El Cor de la Serra

La Serra de la llum

A l’est de la serra s’aixequen tres petits pobles: Pratdip, Colldejou i la Torre de Fontaubella. Són els pobles de la llum. Amb l’albada tenyeixen de blanc les seves muntanyes, i la proximitat de la mar els banya amb una gran lluminositat que els acompanya bona part del dia. Aquest tres pobles fan d’am trions de la serra de Llaberia i la Mola de Colldejou pel Camp de Tarragona i el mar mediterrani. El seu paisatge dibuixa un tel verdós permanent, que s’estén entre camps de conreu i zones boscos des del peu de les cingleres fins la mar.

La Serra del Vi

A l‘interior de les muntanyes de Llaberia s’assenten els pobles del vi: són Capçanes, Marçà, la Serra d’Almos i Darmós. Els contra- forts de la serra donen pas al Baix Priorat, un mar de vinyes que deixa un paisatge excepcional i únic tant a la serra de Llaberia com al Priorat i on les vinyes i la roca calcària s’alternen per a produir vins de gran reconeixement internacional sota la DO Montsant. El vi es converteix en un símbol que sintetitza el caràcter d’aquests pobles, marcat per l’esforç, l’adaptació i sobretot una ambició sense límits, que han permès fer del conreu de la vinya el principal motor econòmic. El pas del ferrocarril feu que aquests pobles, sobretot Marçà i Capçanes, gaudissin d’un cert desenvolupament econòmic associat al comerç durant el segle XIX i que avui encara es manté, ja que configuren, juntament amb Falset, el principal pol econòmic del Priorat.

La Serra de les Flors

A ponent i entre les faldes del Montalt i la serra de Tivissa s’estén una àmplia plana conreada on s’assenta en un dels seus extrems el pintoresc poble de Tivissa. Rafeal López-Monné en un dels seus itineraris Muntanyes en or de nia així una porció d’aquest característic paisatge tivissenc “El mosaic auster dels murs de pedra seca es troba esquitxat de compactes eixams de ors, de delicada i efímera bellesa, que any rere any s’entesten a endolcir, durant algunes setmanes, la duresa del paisatge mediterrani”. 

L’entorn de Tivissa és un immens jardí de secà on l’olivera, l’ametller i el cirerer s’encarreguen de pintar amb tonalitats verdoses aquestes terres bona part de l’any. Però és amb l’arribada de la primavera quan aquest paisatge s’omple de colors vius i intensos: els ametllers i cirerers mostren el seu màxim esplendor formant un tel blanc i rosat i les ors mediterrànies s’engalanen amb els vestits més vistosos.